La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
El gerundi del verb vindre o venir és venint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
[...]
Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre.
[...]
)
essent o sent, i no siguent (de ésser o ser)
tenint, i no tinguent (de tenir)
venint, i no vinguent (de venir)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2)
[...]
temps verbals són caure, jeure o jaure, doler o doldre, valer o valdre, tenir o tindre i venir o vindre. Per exemple:
Present d'indicatiu
Present de subjuntiu
Passat simple
Imperfet de subjuntiu
Participi
caic
caigui
caigué
caigués
caigut, caiguda
vinc
vingui
vingué
vingués
vingut [...]
